28 feb. 2011

L'enigma de "La família nombrosa"

Estimats i estimades escorpins, escorpines; dofins i dofines:
Com us vaig prometre, allà van uns quants enigmes i problemes més. Recordeu que podeu participar en família.

1. LA FAMÍLIA NOMBROSA

Tinc tantes germanes com germans, però les meves germanes tenen la meitat de germanes que de germans.
Quants germans i quantes germanes som?



2. LA GÀBIA MIXTA

En una gàbia amb conills i coloms, podem comptar 35 caps i 94 potes.
Quants animals hi ha de cada classe?

Conills: _______

Coloms: ______



3. JEROGLÍFIC 2




                        On viu la Montserrat?

25 feb. 2011

El pirata Gorgo i la tripulació del Giorgione









El pirata Gorgo nas-de-raig i la seva tripulació del Giorgione han desembarcat a La Sagrera






A reveure, corsaris! Solqueu tots els mars que la imaginació us posi al davant i abordeu els somnis amagats...


"El porc" de l'Enric Larreula

 

L'Albert Brustenga ens recita -per fi!- el divertit i esperat poema "El porc" de l'Enric Larreula.
L'original pentinat és una ordre del rei Carnestoltes.

19 feb. 2011

Cerimònia d'entrega de Quicos gegants i mascotes de la quinzena de l'1 a l'11 de febrer















Un Quico pot ser un simple fruit sec o pot esdevenir el símbol d'un premi merescut. L'ESFORÇ compensa i ens aporta felicitat. I si no us ho creieu, observeu les cares de satisfacció dels escorpins i de les escorpines. a l'hora de menjar-se el SUPER-QUICO... Entregat amb safata de plata i amb tota cerimònia, és clar!

13 feb. 2011

El Capità Gorgo a La Sagrera

ELS PIRATES I LES PIRATES GORGO ES PASSEJARAN PER LA SAGRERA

El divendres 25 de febrer a la tarda, Els Escorpins i Les Escorpines, Les Dofines i Les Dofines, es podran disfressar de pirates o de qualsevol dels personatges fantàstics i meravellosos de "El pirata Gorgo" :   Nans artesans, Moby Dick, sirenes Gall...

Si les famílies ajudeu els vostres fills i filles amb pedaços de roba, barrets, mocadors, pintures..., a caracteritzar-se d'algun d'aquests personatges, la fantasia i l'originalitat entraran a La Sagrera.

Aconseguirem també que el Carnaval no sigui una festa únicament consumista per esdevenir novament la celebració de la fantasia i la creativitat.
Animeu-vos i no oblideu que els pares i adults també us podreu afegir a la nostra mini- Rua...

ESPEREM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ!
  El Pirata Gorgo Nas-de- gelat

Moby Dick, el blanc catxalot gegant enamorat de la lluna

Valoracions de la quinzena

  31/01 a l '11 /02 de 2011
Felicitats als nous campions i a les noves campiones de la classe de "Els Escorpins i Les Escorpines" !

El divendres 11 vam passar revista als encarregats i a les encarregades de classe i vam valorar com havia anat l'actitud i el treball de la quinzena, comptant els puntets verds i vermells. Vam parlar  igualment del que s'havia de fer per millorar.
La Mar i el Pol, com autèntics veterans, encara que porten molt poc temps de delegats, van dirigir l'assamblea.
Aquesta quinzena hi ha hagut 4 -SÍ, 4!- guanyadors de la mascota + el quico gegant:
en David, en Daniel, la Mariona i la Mar. Enhorabooooooonaaaaaaaaa! 


Hem de dir també que s'han repartit  quicos gegants  per les diferents categories:
a)  o errors en el dictat: la Mar, en Gerard, en Bernat i en Daniel.
b) 10 en problemes per a l'Arnau i en Jofre.

 Enhorabona també per a tots ells i totes elles!
Com que el temps se'ns va tirar a sobre, no vam poder acabar l'assamblea, així que ho farem aquest dilluns.



La Mar i en Pol, dirigeixen l'assamblea i donen la paraula als seus companys i a les seves companyes


En Pol i en Jofre entreguen les mascotes i els Quicos gegants als triomfadors de la quinzena

LES RATETES BALLARINES

Jèssica, 3r A

Un matí, a una escola llunyana, les Ratolines Blanques estaven impacients per ballar a la classe de la Senyoreta Cantarina Dansarina qui es deia així perquè dansava molt bé.
Va tocar el timbre, Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing...!  i les Ratolines Blanques van entrar corrents  a l'aula de ball.
- Avui assajarem una dansa nova, d'acord?- digué la Senyoreta Cantarina Dansarina.
-Síííí!- contestaren les Ratolines Blanques.
- Doncs, apa! No us quedeu parades! A ballar!- manà la professora.
I van estar més de quatre hores seguides dansant i dansant fins que va ser l'hora de marxar-
-Adéu, senyoreta! Fins demà!- digueren les Ratolines.
-Adéu! Adéu! A descansar!- contestà la Senyoreta Cantarina Dansarina-. Estic molt contenta perquè ho heu fet molt bé!
I, molt cansades, les Ratolines i la professora se n'anaren a dormir.

I vet aquí un gat
vet aquí un gos,
aquest conte s'ha fos.


Els jocs de la setmana

Estimats i estimades escorpins, dofins, escorpines i dofines:
per començar bé la setmana, us llenço un repte: Qui serà capaç de resoldre el jeroglífic i l'enigma?
Apa! A pensar una estona! Allà van:

1. Sabries resoldre el jeroglífic?



PREGUNTA: Què s’ha tacat en Joan?

RESPOSTA: En Joan s’ha tacat..................................................


2. Sabries trobar la resposta a l’enigma?


Un enigma de temps
Si demà fos ahir, avui estaria tan a prop del diumenge com si fos demà.        
Quin dia és avui?

3. Sabries resoldre aquest enigma?

Un enigma sobre les distàncies

Un cargol, una tortuga i una llebre fan una cursa. Quan tots tres ja han recorregut un quilòmetre, qui ha avançat més?




Pots contestar mitjançant un comentari.  
ANIMA'T! TU POTS...!

Pots contestar mitjançant un comentari.  

ANIMA'T! TU POTS...!

10 feb. 2011

Rata d'escala

El dilluns 31 de gener, Els Escorpins i Les Escorpines van recitar un poema d'en Miquel Desclot titulat "Rata d'escala".




Va ser molt divertit i vam riure tant que quasi ens va fer mal la panxa i tot. En Bernat i la Mariona, com que van ser els qui millor ho van fer, van recitar-lo a la classe de "Els Dofins i Les Dofines" i al grup de "Els Galileus i Les Galiues". Més tard, la Luci els va gravar en video i això és el resultat.
L'Albert Brustenga va ser el millor recitador de "Els Dofins" amb el poema "El porc" de l'Enric Larreula i ens ho va recitar. No hem pogut gravar-lo encara perquè es va posar malalt. Tot arribarà...

5 feb. 2011

Visita a Can Brustenga

El dijous 3 de febrer, després dels recordatoris de costum i un mínim d'organització prèvia, les escorpines i dofines, i els escorpins i dofins, ben contents i ufanosos, van emprendre el camí cap a can Brustenga, sota un sol resplendent.

La nostra invasió -pacífica, això sí- va silenciar per uns moments, les veus dels silvestres habitants dels alzinars i pinedes que vam travessar...

I, de sobte... Patapaf! Com en un retorn a l'Edat Mitjana, l'imponent Mas Brustenga aparegué davant els nostres ulls meravellats, entre la verdor dels camps de cereals acabats de despertar del seu somni hivernal.

Cadscú i cadascuna de nosaltres ens vam sentir el cavaller Ramon (o Pere) i, amb posat orgullós, així ho vam fer constar a la fotografia.

En entrar al pati de la "casa gran" (construïda cap a 1.600), vam admirar la famosa façana i hi vam localitzar el balcó de l'hereu, o dels amos o dels diferents dormitoris que vam visitar de la mà de la Sra. Carme Barbany i del Sr. Francisco Brustenga, actuals amos del casalot.


A l'interior de la casa, la Sra. Carme Brustenga i el Sr. Francisco, ens van explicar amablemente l'origen del mas i com era la vida d'un nen o d'una nena en els segles anteriors. Als nens i a les nenes de 3r els va costar una mica d'entendre les diferències de classes entre els amos i els treballadors o que aquests treballessin només pel menjar o que fabriquessin tot, des dels teixits i les espardenyes fins als cistells o els càntirs, o que la quitxalla no hagués d'anar a escola...


Després d'esmorzar, al solet, vam dibuixar la façana de la casa principal. Als nois i a les noies els va cridar l'atenció el penell i el rellotge de sol.


Després de visitar l'interior de la casa, ens vam haver d'acomiadar, perquè se'ns havia fet tard. El temps havia passat volant.
 Els delegats i la delegada dels dos cursos van agrair als amos la seva amabilitat: Adéu, Sra. Carme! A reveure, Sr. Francisco! ... I mil gràcies per la vostra hospitalitat.
EL MEU CAP DE SETMANA
Berta (3r A)

Era divendres, l'ultim dia de la setmana i, quan vaig sortir de l'escola, vaig anar a una festa.
M'ho vaig passar tan bé que, quan vaig arribar a casa no m'aguantava de son i me'n vaig anar a dormir de seguida.  Al cap de poca estona, però, em feia tan mal la panxa que vaig anar corrents al lavabo a vomitar.
El meu germà Marc i el papa, estaven mirant la lelevisió al menjador i no em van sentir.
Em trobava fatal.
El dissabte em vaig quedar tot el dia a casa i ja no va ser tan divertit.
Per últim, el diumenge, van venir a visitar-nos uns amics i es van quedar a dinar. M'ho vaig passar tan bé i vaig riure tant que em vaig fer pipi a sobre.
Quin cap de setmana més variat, oi?

Pànic a la mina

PÀNIC A LA MINA
     Jofre, 3r A

Hi havia una vegada quatre germans que es deien: Jofre, Roger, Dani i Bernat.
Un dia, el Roger va a anar a fer un passeig amb bicicleta. De sobte, es va topar amb una cova i hi va entrar.
De seguida es va adonar que es trobava a una mina abandonada de pedres precioses com or, plata, robins...
Com que trigava molt, la mare es va espantar i va passar tot el dia i tota la nit buscant-lo.
A la mina, el pobre Roger estava aterrit perquè s'havia perdut i no trobava el camí de sortida.
Els altres tres germans, en Jofre, en Dani i en Bernat, que jugaven a futbol, quan es van assabentar de la tragèdia, van còrrer cap a la cova.
Quan varen entrar, es va sentir un terratrèmol ... I l'entrada va quedar colgada per les pedres.
I, conte contat, ja s'ha acabat.