El dijous 3 de febrer, després dels recordatoris de costum i un mínim d'organització prèvia, les escorpines i dofines, i els escorpins i dofins, ben contents i ufanosos, van emprendre el camí cap a can Brustenga, sota un sol resplendent.
La nostra
invasió -pacífica, això sí- va silenciar per uns moments, les veus dels silvestres habitants dels alzinars i pinedes que vam travessar...
I, de sobte... Patapaf! Com en un retorn a l'Edat Mitjana, l'imponent Mas Brustenga aparegué davant els nostres ulls meravellats, entre la verdor dels camps de cereals acabats de despertar del seu somni hivernal.
Cadscú i cadascuna de nosaltres ens vam sentir el cavaller Ramon (o Pere) i, amb posat orgullós, així ho vam fer constar a la fotografia.
En entrar al pati de la "casa gran" (construïda cap a 1.600), vam admirar la famosa façana i hi vam localitzar el balcó de l'hereu, o dels amos o dels diferents dormitoris que vam visitar de la mà de la Sra. Carme Barbany i del Sr. Francisco Brustenga, actuals amos del casalot.
A l'interior de la casa, la Sra. Carme Brustenga i el Sr. Francisco, ens van explicar amablemente l'origen del mas i com era la vida d'un nen o d'una nena en els segles anteriors. Als nens i a les nenes de 3r els va costar una mica d'entendre les diferències de classes entre els amos i els treballadors o que aquests treballessin només pel menjar o que fabriquessin tot, des dels teixits i les espardenyes fins als cistells o els càntirs, o que la quitxalla no hagués d'anar a escola...
Després d'esmorzar, al solet, vam dibuixar la façana de la casa principal. Als nois i a les noies els va cridar l'atenció el penell i el rellotge de sol.
Després de visitar l'interior de la casa, ens vam haver d'acomiadar, perquè se'ns havia fet tard. El temps havia passat volant.
Els delegats i la delegada dels dos cursos van agrair als amos la seva amabilitat: Adéu, Sra. Carme! A reveure, Sr. Francisco! ... I mil gràcies per la vostra hospitalitat.
